Marteta Malasaña

Vull aprofitar el bloc , ja que estic que no cag amb ell, per donar-te molts d'anims! ara que has decidit remoure els fonaments sindicalistes i revolucionaris d'Itàlia en pla Manuela Malasaña. I és que és vera joder, els has d'explicar que a Espanya fa molts anys que sa gent va deixar de fer feina per sa tonteria aquesta de l'amor a l'art i la realització personal, si no hi ha tocotó, va a ser que NO!

Bono, canviant de tersio, no sé si heu vist els resultats de s'enquesta. Un 33% dels enquestats opina que estàs embarassada, un altre 33% fa com en Rajoy amb el canvi climàtic, és a dir, nega l'evident i un 20% creu que "sólo un poquito" (però amem, quina mariconada és això de sólo un poquito! Ho hi esteim o no! Betualmon qui ha votat això?!). Total i resumint, quasi un 87% (!!!!!) creu que LUCAS ETIENNE IS ON THE WAY!!!!!!!... Bono, i llavors hi ha s'excepció que confirma sa regla (cosa que no tendràs durant 9 mesos), 2 espontàneos opinen que no... Ilusos, segur que sou en Juan i tu.

Ido ja ho sabeu, Marta si no hi has quedat, estàs ovulant que fa por. Juan, crec que si li dones un beso quedarà preñada com a "Mira quien habla".

Au ido, només per acabar i fer enveja... i resposta a lo de les loques que deia en Juan... Demà Only BOYS.

Dioso.

Benvingut a casa Tomeu.

Fotos exclusives del pis.

No vos imaginau a sa milionada que he tengut que renunciar en exclusives a "Hello!" , "10 minutos" i demés perque vegeu auqestes fotos en primícia...

1. Quarto Lucas Etienne, per quan quedi a dormir amb els amiguets.

2. Playstationroom

3. Playstation room (reverse angle).

4. Al fondo es l'escala (que ja vos veia, "ui que es de gran, quan lloc per fer-ho pels racons...")

5. Women entertaining room.

6. Acojoning views

7. Dodot room.

8. Dodot room 2 y la cenefa maldita.

9. Baby making practice room with ascensor bujero.

10. Empotred cupboard o vestidor Xus.

Fent feina.

Cosntipat i Risk, gran combinació.

Valldemossa i Sa Foradada.

Avui ha tocat excursió aprofitant que hi ha en Didac. Hem anat a Valldemossa (peregrinació obligatoria de qualsevol bon guiri que es presti) i la pluja ens ha atacat només baixar del cotxe. Cafetet calent amb la coca de patata de rigor i hem tirat un Euromillones, per allò de si toca ens oblidam de la hipoteca.

Comença el mal de coll ("gallo que no canta... algo tiene en la garganta"), no si ja sabia jo que lo del Dimecres Bo no seria gratis... Bufanda i molta roba, avís perque pareix que estic gordo, però no, és que estic fuertote i ben abrigat.

Hi havia una viejuna de 2 o 3 segles antiguetat que es casava, o al manco es feia fotos allà amb una disfressa molt xula de novia (m'he plantejat demanar-li per sa despedida de Toni).

Visita a sa Foradada (no vos perdeu el darrer video). Dinar a la Trattoria i mirar el Tomate...

Crònica Dimecres Bo

Bono, després de l'expectativa generada aquesta crònica no podia faltar...

10:00 Inca. Preparació botellot. Ingredientes: Congelador, "Blurs" de Limón (en su defecto, lo peor con sabor a limón y marca "Hacendado" o similar), 10 cucharadas soperas de azucar, culo de ginebra i culo de vodka.

10:01 Inca. Uups, se botelles d'acohol són a Alcúdia.

10:16 Pto. Alcúdia. Només queda Gordons i un Cul D'Absolut. Agraïment especial al pare que va aportar de forma altruista e inconscient sa botella de Gordons, que per cert Papá, fa anys que sa gent no veu Gordons.

10:50 Inca. Mescla científica dels ingredients. (Sucre, important, allò era inbebible).

de 11:00 a 20:30 hores. Inca. Escriure un llibre, plantar un arbre, rebre un Oscar i descarregar sa pistola.

20:00 Inca. Reconocimiento del terreno, volta per es centre de sa "Ciutat que tu vols", ubicació carpes, barres, cantons a on pixar, i marcar amb neons el camí de tornada a casa, en comptes de amb miquetes de pa com feien aquells dos pardals.

20:30 Can Zhang. Assitents Neus, Alicia, amigos varios Ismael x 4, Didac, Jose, Miquel Àngel, Toni Carbonell, Marga, Isa, Patricia, Xus i Alícia. (algú més?) Fets a destacar:

- Sa xina es va emocionar i va començar a dur plats, que allò pareixia un buffet... Llavors descobrírem que a una part de sa taula no arribava el menjar, perque es quedava quasi tot a sa banda del al.lots.

- Vàrem comanar reventats i copes d'herbes i sa xina va cometre s'error de pensar que ens comportaríem com persones civilitzades i va deixar ses botelles. Quan va tornar, només va poder rescatar sa mal ferida botella de Bayleys... Sa d'herbes ja havia passat a millor vida, però sempre tendrà un racó als nostres fetges.

- Un des cambrers era en Novita. No m'entén quan li demano un autògraf.

- Cantam cumpleanyos feliz. *

* Ningú feia els anys.

- En Zhang patrocina es nostro botellot amb 3 copes de licor 4 tassons de tubo, quin tio més enrotllat (també de forma altruista e incosncient).

23:15 Plaça de la llibertat. ¡A beure s'ha dit!.

23:16 Dispersió per C/ Bisbe Llompart Betualmón i plou!

23:17 La Caixa. ¡A beure s'ha dit!(TOMA 2: davall un balcó).

23:30 Primeres baixes, n'Alícia i na Isa ens diuen "es meu homo queda... però com no faci bonda li tallaré es pellaringo i li donaré als cans".

00:00 Correfoc... No passa res, animo conyo, lo importante es participar.

00:15 De carpa en Carpa amb canoa.

00:20 "Duchas S'Art", patrocinado por Carpas "El colador".

00:21 - 02:00 Laguna Mental.

02:10 Es vàren complir les previsions de l'audiència sobre qui acabaria pitjor, els tres magníficos més votats no varen fallar. Compareix en Toni Socies i no pot negar per sa cara que a can Miquel Garí hi havia "Mojitos".

??:?? En Toni Socies i jo pareixem parents de BOB ESPONJA. ??:y% Es mòbil sona, sa gent sa perd, altres que trobam... Nunca más se supo de Neus i la señora Alcalde. Si algú les reconeix a sa foto o en té noticies que ho digui, es recompensarà, ja que tenen pedigree. x?:p: Marga Amer, equipo revelació, duia també una bona hostia. Eugeni, lost in combat.

$l:Ñp Xus cerca a Didac per partir, que ningú sap a on és . Jo ni puta idea de a on hi ha en Didac... (En declaracions a aquest servidor avui al matí na Xus ha dit textualment "No me trobava bé... es sopar me va caure malament". Segons hem pogut saber a fins ara, un grup de Lichis ha assumit l'autoria de l'atemptat. ) Encara plou.

Segons he vist a sa càmara digital avui matí me vaig trobar es meu cosí, en Sito, en Bisellach... També tenc fotos "posado, que no robado" de totes ses cambreres de sa carpa grossa.

I a partir d'aquí tenc records difusos com que me varen convidar a un bocata de jamón (crec que també aportació altruista e incosncient des xurrero)... de en Toni Carbonell i jo per amunt i per avall...

I una reflexió, es de Zara harien de fer que sa roba fos mé senzilla de treure.

12:34 Dijous Bo, ca nostra. Ressaca. Sa cussa, na Lola, me llepa sa cara i no tenc forces per llevar-la de damunt.

13:30 Ca na Xus, Dinar Familiar... Porcella.

Dimarts Bo

Avui és un dia important, de reflexió, igual que abans de ses eleccions... Cada any, tal dia com avui pens... "Joder Jose, demà ja torna a ésser Dimecres Bo... i l'any passat ja la vares liar molt..." Encara me fa mal sa güeta des cul quan pens en sa culada que vaig fotre davant s'Art.

Es Dijous Bo de l'any passat, després de vomitar dins es llit i no adonar-me fins es mig dia, vaig decidir que me convertiria en un home nou i que ho no ho tornaria a fer...

Però ses temptacions m'encalcen... Es meu cosí que me diu "anire tocat de per tots es costats" (i a fe de que l'any passat hi anava, basta veure sa foto), ara que al telediari deien que una copa de vi al dia dóna alegria (i un parell, no te dic) i que m'ha vengut al cap lo de "una vez al año no hace daño", vamos que estic fet un embull.

A més enmoixar-se aquest dia en un tema d'economia:

1. Fas botellón per estoviar copes.

2. Te vols acabar es botellón perque l'has pagat "tot" i penses per conciència que seria com tirar un bocata, al tercer món no en tenen.

3. Ademés aquest dia a Inca hi ha tant de trui que per trobar un paperera i tirar-ho en pegues un fum... Total que vas bebent mentre cerques un container... Per quan arribes pos casi que te fa pena tirar sa botella, perque conyo! això no se fa als colegues!

4. I per més Inri enguany tenc s'afegit d'ofegar sa pena de s'hipoteca a alcohol, i no te pensis que aquesta hi cap a un tassó de tubo normal, que va! has d'emprar un macetero per lo menos.

Que Putes, I love Dimecres Bo.

Tipos de banc a l'hora de demanar hipoteques

Com diuen els Celtas Cortos, "a veces llega un momento en que te haces viejo de repente"... I aquest moment arriba quan has de cercar hipoteca per fer es teu nidito. Es pajaritos saps que ho tenen de bé, junten quatre branques al primer abre amb vistes a un container de residus orgànics i ja ho veurem.

Però noltros no, noltros hem d'anar banc rera banc com a captaires dient "miri, que si no li sap greu, sa meva al.lota i jo, que som de bona familia i esperam al matrimoni per entregar-nos l'un a l'altre, ens agradaria informar-nos sobre les seves condicions hipotecàries... bono, si no es gaire molèstia"... I llavors descobreixes que hi ha molts de tipos de banc:

Tipo 1: "¿y tú tienes estudios piltrafilla?"

Així com anomenes sa paraula "hipoteca" arrufen es nas, guaiten darrera sa taula, te fan una radiografia i diuen: "Homo, si fos per jo te la donava, però es que aquestes cuixes pareix que fa dies que no menjen calent". S'avantatge d'aquest tipo es que si hi vas abans de les 10 del matí te donen la meitat des bocata de tonyina, embolicat amb paper albal, que els hi ha preparat sa dona.

També els podriem anomanar els del 80% de la tasació, si no hi arribes... malo malo. (Caixa Catalunya, Sa Nostra...).

Tipo 2: "Bieeeenveniiiiidos" (i ho canten com en Miguel Ríos).

La CAM, Barclays, Bancaja...

Aquest tipo és molt curiós, crida s'atenció veure com estenen una catifa vermella als teus peus. És molt important intentar no trepitjar al director de la sucursal quan fa les reverències de benvinguda. Es defineixen per pareixer com un kinder sorpresa, t'els vols menjar... però creus que sa sorpresa no t'agradarà.

Regalen tot el que poden amb un somriure d'orella a orella, son super simpàtics, s'ofereixen a venir a gratar pintura quan t'entreguin es pis... però sents es moix que meula dins sa capsa des regalo... I en sentir es tercer o quart "meu" des moix, es banquer ja no sap dissimular més i penses... "Aquí hay gato encerrado".

Tipo 3: Esto es lo que hay.

La Caixa, BBVA, Caja Madrid... Te diuen, mira nin, això és com las lentejas, "o las tomas o las dejas". "I si no t'agrada hauries d'anar passant, que és meu temps va més car que es teu... Ah! i pensa a tornar en tenir 1 o 2 milions d'euros gastadors.".*

* Arribat a aquest punt no serveix de res posar cara de moixet trist de Shrek.

Embaràs psicològic col.lectiu

gestació f 1 ZOOL /MED Procés de formació i desenvolupament de l'embrió en les femelles dels animals vivípars.

Diuen que cuando "el río suena... mojado se levanta".

Idó bé, vaja rebombori mediàtic que s'ha format! I és que Juanet, un no pot publicar un monòleg sobre embarassades i quedar-se tan panxo quan s'està a s'altra punta d'Europa.

Avui ja discutíem, si havíem de comprar sonajeros i biberons de tetina com a regal de l'amic invisible (però cabró) d'enguany.

Serà que Lucas Etienne ja està de camí???

¡ME PIDO TÍO!

Exigim confirmació o desmentit ja!

De vergonyoses

Sí, sé que soc un envejòs, però jo també volia un blog a on amollar sa meva imaginació, igual que quan tens un sueño erótico i te despertes quan ja n'has posat per tot.


Bono idò ara vos contaré un cuento, d'una al.loteta molt vergonyosa que no ha volgut presentar en societat al seu pollo.





Això era i no era un capvespre de fira de fogueo a S'art Club. Tocava un grup de cantant brasilera que, lluny de ser femenina com n'Scarlett Johansson nostra, tenia una veu melosa a mig camí entre na Carme de Mairena i en Joaquín Sabina amb tocs de llargues nit de cazalla, com bé va apuntar en Toni.


Tota l'afició allà present i juntada pel morbo de l'ocasió, esperava l'arribada de la parella en gestació del moment (oju a la praula gestació que té xixa a la secció d' "internacional" d'aquesta blog). Allò pareixia sa presentació d'un futbolista, encara més encertat seria dir... Un polític.


Hi havia càmeres de fer fotos (sa d'en Toni sempre és per tot i me sol aplegar en postures poc decoroses), tothom amb es mòbil a sa mà per grabar vídeos i penjar-los al YouTube... Vamos, un despliegue que no recordava des que vàrem fer sa despedida d'en Juan.


En arribar, rialles de complicitat entre tots els presents, "xistes" fàcils sobre si ens contaria quolque acudit començat per "saben aquel que diu".

La impaciéncia s'apoderava de tots... Algú deia "Tendrà sa barra de no anar ni al bany per no saludar?", i un altre responia "consentirà fer-se pipí". Ferem s'ona com un tsunami per cridar s'atenció de tot es bar menys del interessats... Però res! Era com intentar fer callar a n'Hugo Chávez, impossible.


"¿Y cómo es él?" de Jose Luis Perales, ressonava al cap de tots el presents, esperant la presentació oficial. Tots mirant i comentant ses jugades com a un partit de futbol "ui, acostament de cebolleta a làrea petita!", amb tocs de moda i societat... "jo l'he vist! i du vaqueros estrets!", "pareix un al.lot molt agut, ella només riu"...


Però al final i després de cridades perdudes, sms, museranyes vàries i sortir corrent darrera ells quan partiren (ella debia tenir pixo)... Res de res, ni "Hola". Aquest jove deu esser massa... Independent.


Però, sa venjança la servirem el Dimecres Bo...